Malgrat les fosques amenaces que s’han llançat al mitjà imprès, ni el telègraf, ni la ràdio, ni la televisió, ni Internet l’han fet desaparèixer. La revolució digital i Internet potser han acabat amb els diaris, però la tinta segueix corrent pels llibres físics, que gaudeixen de molt bona salut. Encara que la immensa majoria de les fotografies que es produeixen avui són digitals i en molt poques ocasions s’arriben a imprimir, en determinats àmbits de la fotografia contemporània han sorgit moviments com el del fotollibre que, amb l’ajuda d’Internet, han revaloritzat el paper sense que la còpia impresa hagi deixat de tenir la seva presència en museus, col·leccions i fires. Els suports impresos conviuen amb dispositius i eines com les projeccions, les pantalles o les impressions en tot tipus de materials tridimensionals que acosten la fotografia a l’escultòric i/o instal·latiu. En aquest nou escenari híbrid, el mitjà imprès ha perdut la seva posició predominant però alhora ha adquirit un nou estatus; noves connotacions s’han sumat a aquelles que la modernitat va proposar. Per tot això, avui ens preguntem:
Quina imatge mereix ser impresa…
… tenint en compte el seu impacte mediambiental?
… des de la perspectiva fetitxista del material?
… perquè el seu missatge estigui present també al món físic?
… pel seu valor històric?
… per permetre una lectura íntima i pausada davant el consum immediat de la imatge en línia?
… pel seu valor polític?
… per detenir el constant esdevenir de la imatge digital?
… per demostrar les qualitats formals i estètiques del mitjà imprès?
… pel seu valor econòmic?
… perquè perduri en el temps?
…