IMATGE, INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL I CREATIVITAT
Joan Fontcuberta (artista, docent, assagista i crític)
Anna Ridler (artista i investigadora)
Modera: Martí Sánchez-Fibla (docent i investigador)
17 de febrer, 19:00
Estem assistint a nous èxits de la intel·ligència artificial (IA) a l’hora de processar, interpretar, completar i generar imatges. Un exemple d’aquest fenomen són les anomenades xarxes adversàries generatives (GAN, en anglès) que generen cares que no existeixen i imatges fotorealistes de paisatges a partir d’esbossos, entre moltes altres aplicacions.
En aquesta nova activitat ens preguntem com pot afectar la IA a la fotografia i a la creació artística. En parlarem amb Joan Fontcuberta i Anna Ridler, que han emprat xarxes neuronals GAN en els seus darrers treballs. Cercarem els límits entre la realitat i l’imaginari computacional, les implicacions que pot tenir en la creació i l’important paper que tenen: el conjunt de dades (dataset) d’imatges amb què les xarxes s’entrenen, l’arquitectura de la xarxa mateixa, els algorismes utilitzats per entrenar la xarxa, les entrades i paràmetres de la xarxa, el resultat generat, les possibles transformacions creatives aplicades al resultat i la seva contextualització, entre d’altres. Una nova etapa en què intervé l’anomenada fotografia computacional que vam presentar a la primera sessió.
Joan Fontcuberta és artista, docent, assagista, crític i activista especialitzat en fotografia. Ha obtingut, entre d’altres, el Premi Nacional de Fotografia i el Premi Hasselblad, un dels guardons internacionals de més prestigi. És, a més, l’autor d’una dotzena de llibres d’història i d’assaig, entre els quals destaca “La cámara de Pandora” (Premi Nacional d’Assaig 2011) i, més recentment, “La furia de las imágenes: Notas sobre la postfotografía” (2016).
Anna Ridler (1985, Reino Unido) és artista i investigadora. Ha exposat en institucions com el V&A Museum, Ars Electronica, HEK Basel, Impakt i el Barbican Centre. Està titulada per la Royal College of Art, l’Oxford University i la University of Arts London. L’any 2018 va obtenir la beca EMAP i Artnet la va considerar un dels nou “artistes pioners” que exploren el potencial creatiu de la IA. Centra el seu interès a treballar amb recopilacions d’informació —especialment en conjunts de dades autogenerades per crear narratives noves i inusitades en tota classe de mitjans— i en què passa quan les coses no encaixen en categories discretes. Actualment està interessada en la intersecció de l’aprenentatge automàtic i la naturalesa i el que podem aprendre de la història (http://annaridler.com).
Martí Sánchez-Fibla és actualment professor i investigador a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) en el grup d’Intel·ligència Artificial. És doctor en ciències de la computació per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i va realitzar la seva tesi doctoral a l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA) del CSIC. La seva recerca gira al voltant de la neurorrobòtica i l’aprenentatge sensoriomotor. És l’investigador principal del projecte nacional INSOCO, que estudia el comportament emergent entre robots que realitzen tasques conjuntes. Els seus interessos per la divulgació científica el porten a dur a terme el projecte Teatronika, que reflexiona sobre robòtica i escena i ha presentat obres interpretades únicament per robots.