Violència / Tendresa

Violència i tendresa és el punt d'inici d'una exploració d'allò que és opac a través del que és extremadament visible.

Comença amb imatges iròniques i formes d'expressió personal (amb armes!) que no només representen una barreja explosiva d'agressivitat i inseguretat, sinó que també reflecteixen certa obsessió per l'autenticitat i la intimitat, expressada —paradoxalment— mitjançant la màxima artificialitat i opacitat infraestructural.

Els hàbits visuals contemporanis —sovint centrats en l'exhibició de cossos i en l'expressió repetitiva i hiperaccelerada—són en realitat un mirall de transformacions molt més profundes en les estructures del poder.

En les darreres edicions, DONE ha començat a investigar aquestes mutacions, tot analitzant com les jerarquies socials i tecnològiques existents es barregen amb noves i complexes infraestructures de control basat en la visió. En l'ecosistema de la imatge contemporània, aquestes transformacions assoleixen, de vegades, formes estranyes, inquietants i fins i tot incomprensibles que fan la sensació que ja no hi ha distància entre uns extrems irreconciliables.

Un cas emblemàtic és precisament el de les imatges de violència incrustades en formes aparentment innocents d'autorepresentació a les xarxes socials, des de les històries de dolor, violència psicològica o autolesionisme disfressades de mems fins a la sexualització de la propaganda militar com a extremització d'una mena de “militarisme comunicatiu”.

Aquestes imatges són capaces d'infiltrar-se en la intimitat de feeds, canals i grups d'usuaris com ara, jo, tu o el veí del costat. En realitat, aquesta cultura visual efímera i escorredissa només constitueix la part immediatament recognoscible d'una mutació més complexa de l'esfera pública tecnològica, en la qual els ulls humans conviuen amb infraestructures de visió automatitzada com a sistemes de gestió i de control.

DONE fa una proposta aparentment contraintuïtiva: considerar els nostres rostres, cossos i veus no únicament com a expressió dels desitjos o misèries humanes, sinó com a part d'unes infraestructures a escala planetària dissenyades per extraure intel·ligència humana i no humana, administrar sistemes de control i, finalment, desaparèixer sense deixar cap rastre.

L'objectiu d'aquesta sisena edició de DONE és mostrar com artistes i investigadors/es independents desenvolupen estratègies per tal d'abordar totes dues bandes del problema. En alguns casos, documenten de manera enginyosa el que passa (i desapareix) a la superfície de les xarxes contemporànies.

En d'altres, s'aventuren a una exploració de la mateixa infraestructura a la recerca d'empremtes, esquerdes o incongruències, per exemple, donant veu als relats anònims de moderadors/es de les xarxes socials o endinsant-se en els sistemes de governança òptica de persones, animals, plantes i geologies a escala planetària.

A través d'una sèrie de presentacions de projectes, breus projeccions de vídeos i sessions d'intercanvis d'imatges i d'idees, Violència i tendresa suggereix que totes aquestes qüestions són facetes d'un mateix territori.

Aquí els extrems se superposen, es fonen i donen lloc a noves expressions visuals que cal desxifrar si es volen entendre les formes de poder —i resistència— inèdites. En vista d'aquests reptes, busquem el camí més ardu: en comptes de reivindicar ingènuament menys ambigüitat, més “veritat” i més transparència, ens preguntem si l'experiència d'aquests temps convulsos ens pot preparar per a un altre tipus d'artificialitat —tan estètica com tecnopolítica— que sigui emancipadora i autènticament igualitària.