Simone C. Niquille (dissenyadora i investigadora)
Modera: Jara Rocha (investigadora i mediadora cultural)
En un article publicat a e-flux amb el títol «Too Much Information», Simone C. Niquille ens guia a través d’una sèrie d’operacions sobre tecnologia de captura i remodelació poligonal dels gestos facials, on cadascuna de les quals aporta una capa extra de definició, cap a una anàlisi de les emocions. L’ambició de reconèixer les emocions mitjançant tecnologia de visió artificial comporta una sèrie de reptes i suposicions: Amb quins paràmetres es detecten i mesuren la felicitat, el cansament, l’ansietat o la perplexitat? Com es tradueixen aquestes emocions en regles algorísmiques?
«Too Much Information» analitza el rostre com a escenari de disputa per als mercats atents dels anomenats perfils emocionals realistes i se submergeix en la història de la tecnologia d’imatges generades per ordinador (CGI), un espai de simulació i especulació. Aquesta xerrada serà una ocasió per aprofundir en aquestes operacions estratificades i preguntar-nos fins a quin punt són valuosos els valors d’exactitud quan s’estudien les emocions mediades des d’una perspectiva interseccional.
Simone Niquille (Suïssa, 1987) és una dissenyadora i investigadora que viu als Països Baixos. La seva pràctica Technoflesh investiga la representació de la identitat i la digitalització de la biomassa i l’espai d’aparença en xarxa (https://www.technofle.sh/).
Jara Rocha (Castella, 1984) investiga, media i experimenta amb els estudis culturals de la tecnologia, des d’una sensibilitat trans* feminista. És una agent cultural que depèn d’altres i tendeix a centrar-se en les urgències semiòticmaterials de fets mundans. Per exemple, amb Femke Snelting, actualment s’ocupa del projecte Possible Bodies (tecnoecologies de la volumetria), amb Nicolas Malevé investiga les promeses dels algoritmes de visió artificial, amb Xavier Gorgol i Kym Ward estudia les operacions somatopolítiques de producció de veu en la sèrie de tallers Vibes & Leaks, amb Lucía Egaña observa els mecanismes del passing institucional, amb Joana Moll mesura les forces del tecnocolonialisme més quotidià i amb Laura Benítez i Helen Pritchard tensa la noció de reparació parcial escrivint queer analytics respecte a experiències de dany. Sovint treballa amb polítiques i estètiques inscrites en les infraestructures, la logística de masses textuals i prova formes no formals d’aprenentatge en situacions col·lectives com el Seminario Euraca, Teaching to Transgress, Relearn Summerschool o The Underground Division. (http://jararocha.blogspot.com/)