logo
La imatge alien, la imatge mirall

La imatge alien, la imatge mirall

Activitat | Divendres 26 d'abril a les 18h

La 7ª edició del programa DONE explora l'impacte d'una nova generació d'imatges sintètiques en la cultura visual contemporània.

Aquesta activitat tanca un cicle dedicat a la inestabilitat de l'ecosistema de la imatge contemporània i per això, més que una cloenda, obre el camí cap a futures investigacions sobre els processos tècnics, culturals i socials que envolten la producció visual a través dels conceptes de “imatge alien" i "imatge mirall".

Comptarem amb artistes i observadors de pràctiques creatives contemporànies per definir col·lectivament possibles línies de fuga. Compartirem les experiències del laboratori “La Màquina Queer”, dirigit per Tanit Plana i realitzat a Foto Colectania, i el taller “Apagar les càmeres”, que han realitzat Roc Herms i Carlos Carbonell amb alumnes de 1r de Batxillerat de l'Escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia de Barcelona. A més, comptarem amb la presència de l'artista i comissari Jon Uriarte, així com amb Marco De Mutiis, comissari digital del Fotomuseum Winterthur i amb l'artista Gala Hernández, guardonada recentment a França amb el prestigiós premi César.

La imatge alien, la imatge mirall

La imatge alien és l'artefacte màgic i misteriós que es genera mitjançant sistemes d'IA, capaços de portar l'ull humà allà on la càmera no arriba. Aquest nou ecosistema de la imatge no només desafia les nocions de realisme del segle XX i les poètiques fotogràfiques tradicionals, sinó que proposa una relació nova i estranya amb tecnologies visuals d'ús quotidià.

A la darrera sessió de DONE 7 abordarem la imatge alien com un mirall que ens mira. És el mirall dels filtres i les interfícies de generació automàtica d'imatges que funcionen com un gegantí selfie de les múltiples cultures visuals saquejades per construir els datasets i després remesclades per obscurs algorismes que repliquen hàbits i biaixos incrustats. Però la imatge sintètica també és una màquina que ens enfronta amb l'estranyesa de les nostres pròpies idees, un mirall que no només reflecteix, sinó que també és capaç de projectar, expressant friccions i inquietuds per a les quals encara no tenim paraules.

DONE7 està comissariat per Bani Brusadin

CONFIRMA AQUÍ LA TEVA ASSISTÈNCIA


PROGRAMA

18h Apagar les càmeres - Amb Carlos Carbonell i Roc Herms

Després de dues setmanes treballant amb estudiants de primer de batxillerat artístic, vam construir un relat de l'experiència amb la violència com a fil conductor. És la violència un acte implícit en tot procés de canvi i de transformació? A partir d'anècdotes i reflexions sorgides durant aquestes sessions ens preguntem com les eines de machine learning ens desplacen quan les apliquem a processos de creació.

Més detalls sobre el taller aquí

**

18.30h Imatges després d'imatges amb Jon Uriarte -

Com es redueix un concepte com la felicitat en una sèrie d'imatges per fer-lo calculable? L'ecosistema de la imatge contemporània s'alimenta d'enormes bases de dades d'imatges que suposadament descriuen altres imatges després de diverses capes de codificació i explotació cultural i laboral. Quin és el paper que tenen les institucions de fotografia (que eren fins fa ben poc les que establien els cànons fotogràfics) en la creació, l'explotació i la preservació d'aquestes bases de dades i quin podrien tenir? Com desmuntar l'hype al voltant d'aquests sistemes per centrar l'atenció i l'ús en aspectes que vagin més enllà de la monetització i la previsible enshittification?

**

19.15h La Màquina Queer - Amb Tanit Plana i els participants del laboratori

El laboratori “La Màquina Queer” (març - abril 2024) ha estat un experiment, un gest poètic i polític d'abraçar tantes contradiccions com siguin possibles en l'exploració de sistemes de l'anomenada intel·ligència artificial. En aquesta breu acció performativa Tanit Plana i el grup de creadors del laboratori ens proposen desconfiar de la suposada distància entre nosaltres i la màquina. L'objectiu? Trencar les superfícies llises, rígides i infranquejables dels poders i les imatges que els representen.

Més detalls sobre el laboratori aquí

**

19:45h Projecció de la pel·lícula “for here am i sitting in tin can far above the world” de Gala Hernández i conversa amb l'autora

“Una dona somia amb una futura crisi econòmica que afectarà el mercat de les criptomonedes. Milers de persones han estat criogenitzades, esperant temps millors…” Aquest vídeo-assaig fila un relat sorprenent al voltant de tecnologies i aparells ideològics per als quals el futur s'ha convertit en nou terreny de conquesta. A través d'un collage de vídeos de YouTube, imatges tècniques i animacions en 3D, l'artista i el cineasta Gala Hernández explora els vincles entre diferents formes d'imaginació especulativa, des dels mercats financers fins al desig de control sobre la vida i la mort. Estrenada a la Berlinale 2024, for here am i setting in tin can far above the world ha estat recentment guardonada en els premis César. S'ha presentat per primer cop a Barcelona l'abril del 2024.

A continuació, conversa amb l'autora.

**

20:15h La seducció de la imatge. Amb Marco De Mutiis

Com ens sedueixen i captiven les imatges? Com ens controlen, atrauen o enganyen? Quines lògiques digitals, formades segons les estructures opaques i esmunyedores de la xarxa, donen suport a l'atracció persuasiva de les imatges? Quines noves formes de seducció han generat? Marco De Mutiis compartirà el procés de recerca de l'equip curatorial que està duent a terme al Fotomuseum Winterthur al voltant de com la seducció i el desig, l'afecte i la motivació estan incrustats a la nostra cultura visual contemporània.

Marco De Mutiis és el Comissari Digital del Fotomuseum Winterthur

Imatge: For here am i sitting in a tin can far above the world © Gala Hernández