In the mouth of a polar bear: The undead feeling of the world

Projecte a càrrec de Helen Pritchard i Cassandra Troyan
http://theantimenagerie.net/2021_In_the_mouth_of_a_polar_bear/

En aquest projecte de recerca científica, Helen Pritchard i Cassandra Troyan aborden la producció d’animacions transespècie en l’àmbit de l’entreteniment educatiu, la vigilància policial i la indústria militar. Interroguen les capacitats de “robots caminadors dissenyats per utilitzar-se en aplicacions militars, la indústria, la mineria, el sector energètic, la seguretat pública i l’entrega a domicili” de Ghost Robotics, així com d’animals espia creats mitjançant animatrònica amb gran realisme per al programa d’història natural de la BBC Spy in the World. Aquestes violentes escenes depenen de tecnologies de visualització que permeten sentir el món a través de sensors, escanejos i dispositius de vigilància.

Aquests robots poden adoptar l’aparença de màquines servicials i inofensives, com ara els gossos de Boston Dynamics que recullen la bugada, o de soldats combatents que ballen cançons com Do You Love Me. Sovint es presenten amb la capacitat de sentir el món, però no a través de la corporeïtat sinó amb pràctiques visuals “no mortes”. En la seva fisicalitat, són un espia, un esperit o un fantasma, testimonis d’un món que senten i escanegen, però aliens i desproveïts de les conseqüències de les seves realitats materials. L’espectador queda constantment en el lloc on un rostre hauria de mirar-nos, o mirant els ulls d’un animal que espera reconeixement per acabar trobant únicament la lent d’una càmera o un sensor computacional.

A través dels escenaris paraficticis explorats en aquests videopoemes virals, investiguen com la narrativa transespècie i les tecnologies de detecció visual, si no es contraresten, poden convertir-se en una forma d’estructurar l’imaginari occidental racista de la fantasia militar, carcerària i imperialista. Emprant en contra seu principis visuals i auditius de clickbait propis del trauma porn, rebutgen un projecte de construcció negativa del món per tal d’abordar aquestes tècniques des d’una perspectiva de solidaritat queer descolonial. En última instància, l’objectiu és abolir la categoria de l’espècie, juntament amb les injurioses tecnologies que també podrien anomenar-la, sentir-la i escanejar-la.

 

Helen V. Pritchard és uni artista i geògrafi que enfoca la seva obra a l’estudi de l’impacte de la computació en la justícia social i ambiental. La seva activitat de recerca aborda com el disseny digital configura les possibilitats per a la vida —o quines vides tenen dret a existir— de formes íntimes i significatives. En la seva pràctica artística, col·labora de forma col·lectiva per fer propostes i dissenys en l’àmbit de la computació, o bé desenvolupa mètodes per defensar una política de supervivència queer i de pràctica ambiental.

El 2018 va concloure la seva tesi doctoral The Animal Hacker al Departament de Geografia de la Universitat Queen Mary de Londres. Helen és professori associadi de Queer Feminist Technoscience a i-DAT, a la Universitat de Plymouth, i investigadori adjunti a la Universitat de Goldsmiths de Londres. Va coeditar Data Browser 06: Executing Practices, publicat per Open Humanities Press (2018), i Science, Technology and Human Values: Sensors and Sensing Practices (2019). (www.helenpritchard.info/)

Cassandra Troyan és uni escriptori, artista i organitzadori que enfoca la seva obra a l’exploració de les interseccions de la violència de gènere, les històries radicals de resistència, el trauma i els futurs especulatius més enllà del capital. És autori de diversos llibres i plaquettes de poesia, com ara FREEDOM & PROSTITUTION (2020), A Theory in Tears (2016) o KILL MANUAL (2014), entre d’altres. La seva obra multimèdia s’ha presentat, representat o visionat a escala internacional. Viu al sud de Suècia i imparteix tallers d’escriptura crítica i creativa com a professori titular al Departament de Disseny de la Universitat de Linnaeus. (www.onemurderleadstoanother.com/)

Pritchard i Troyan actualment col·laboren en un projecte de recerca en les seves respectives institucions titulat “Multispecies Methods for Solidarity Stories — Using Multispecies Storytelling for Sustainable Change by Engaging with Decolonial and Anti-Racist Strategies”, que té com a objectiu utilitzar mètodes interdisciplinars com a part d’un laboratori virtual perquè escriptoris, acadèmiquis, artistes, dissenyadoris i teòriquis participin i construeixin col·lectivament pràctiques i formes de repensar com imaginem el nostre paper com a éssers humans en relació amb altres espècies.